Quina seria la teva resposta si et pregunto quin nivell de compromís tens amb la teva vida, el teu desenvolupament i la teva evolució com a persona?
I si et pregunto quin nivell d’implicació tens amb tot això?
Veus diferència entre el concepte de “compromís” i el de “implicació”?
Pensa una mica en això abans de contestar …
En una ocasió vaig escoltar a Dr. Mario Alonso Puig explicant, amb una metàfora excel·lent, la principal diferència entre un i altre concepte, que no és menor. Deia així:
“En la preparació d’un esmorzar a base de dos ous amb bacó participen la gallina i el porc.
Tots dos han contribuït amb les seves aportacions per poder cuinar aquest plat, correcte? Però no ho han fet de la mateixa manera…
La gallina s’ha implicat aportant un parell d’ous, ha destinat el fruit de la feina d’un parell de dies.
Però el porc ha compromès tot el seu ésser per aportar el bacó, ha hagut d’aportar la seva vida! ”
A que no és el mateix?
Tornant a les meves dues primeres preguntes … En el teu desenvolupament, has apostat pel compromís o t’has limitat a la implicació?
Potser has associat, inconscientment, el concepte de “compromís” amb el de “responsabilitat”, que no són el mateix.
La “responsabilitat” és la nostra manera de ser conseqüent amb les decisions. La resposta a vincles establerts de manera més o menys conscient o voluntària. És la forma en base a la qual s’acorden i mantenen crèdits, relacions socials o professionals. En definitiva, una resposta a una obligació adquirida, donada o rebuda.
La “implicació” acostuma a estar subjecta a variables. Al nivell de motivació, vinculada al grau d’importància o transcendència que suposi per a tu un motiu o un altre. Pot ser individual o compartida, temporal o continuada, i habitualment es veurà reforçada i condicionada al fet de percebre resultats a curt termini.
Però el “compromís“… ai, el compromís … Està reservat per a temes essencials. Per aspectes que identifiquem com a importants, transcendentals, connectats amb els nostres valors o, sobretot, per als que considerem vitals per al nostre desenvolupament com a persones. Per això requereix que sentim, desitgem i decidim implicar tot el nostre ésser, la nostra atenció i emoció.
El tipus i grau de manera de plantejar la teva relació amb un projecte, esdeveniment o decisió condiciona moltes de les emocions i sensacions que vius o viuràs: la forma de reaccionar davant un eventual fracàs, com aprecies i gaudeixes dels èxits, com afrontes les conseqüències positives o adverses de les decisions i, en última instància, quin és el nivell d’assoliment d’objectius que tens respecte als que t’havies fixat.
S’ha escrit molt sobre la reacció al fracàs, la motivació, l’afectació emocional i somàtica que els esdeveniments positius i negatius poden tenir en una persona i un equip, o la relació de la frustració en base a les expectatives prèvies. Sense obviar el sentiment de culpa propi o la necessitat de buscar culpables del que passa i el que no.
Proposo que abans d’entrar en aquesta espiral d’anàlisi, en el millor dels casos, o de “caça de bruixes”, que pot no aportar massa, més enllà de recriminacions, vagis a l’origen. Observa de quina manera tu i totes les persones implicades esteu afrontant la idea, projecte, relació o esdeveniment.
Només si està alineada la vinculació de totes les parts es pot facilitar l’èxit del que sigui que vulguis fer. I si no és possible aquesta alineació, et permetrà anticipar quina ha de ser la teva aportació “extra” o la d’algú més.
Per amenitzar la teva reflexió, et convido a viatjar a l’passat escoltant l’Antonio Machín i el seu tema “Compromiso“.
Melodies a part, crec que l’important és que estiguis compromès, si així ho decideixes, mentre sentis què és el millor. No necessàriament “per sempre“, perquè, com es diu a la pel·lícula “Llegendes de passió“, una de les meves pel·lícules de capçalera, “” Sempre” resultà ser massa temps“.
