Aquesta sentència tan poc optimista apareix en un diàleg de l’excel·lent pel·lícula “Veronica Guerin, a la recerca de la veritat” i, encara que em dolgui reconèixer-ho, crec que és cert, però no ha de ser-ho per sempre.
Corria l’any 2000 quan em vaig topar per primera vegada amb la Piràmide de Maslow. Abraham Maslow (psicòleg humanista) proposava aquesta jerarquia de les necessitats humanes com a teoria psicològica en la seva obra “Una teoria sobre la motivació humana”, de 1943. Maslow defensa que conforme es satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).
En les economies suposadament avançades sembla que ja fa temps que donem per coberts els nivells inferiors de la piràmide, els que fan referència a les necessitats fisiològiques i de seguretat, fins i tot les socials. Centrant els nostres anhels en satisfer les de nivells superiors, com ara l’estima, el reconeixement i, en última instància, l’auto realització.
Fins i tot acceptant que aquesta és una afirmació que, de tan generalista, resulta incerta, la realitat de moment fa evident que les coses sempre poden empitjorar. En els últims anys estem experimentant retrocessos espectaculars pel que fa a la garantia d’assoliment, fins i tot, dels nivells més baixos.
Tota persona està convivint amb els canvis en l’organització de la feina, les garanties socials, la distribució de la riquesa i, en definitiva, l’augment de la incertesa respecte a el futur de la vida del conjunt de la població.
Però siguem realistes: el futur sempre ha estat incert. Generacions senceres hem crescut sota un fals paradigma de seguretat que, a força de repetir-ho, hem assumit com a cert. Però la realitat és tossuda, encara que no sempre benvinguda.
Comença a fer-se lloc el concepte de que no estem davant d’un canvi de cicle, si no d’un canvi de civilització. És evident que han canviat les formes de relacionar-nos, de com cobrim les nostres necessitats i desitjos (que de vegades disten molt entre si) i d’incorporar coneixements i experiències.
Sempre podem introduir millores, però oblidem que també hi caben les “pitjores”; i sovint sembla que prevalen les segones. Estàs d’acord?
La transformació econòmica, que el Covid19 ha accelerat de forma exponencial, i la situació que ha originat la pandèmia, ens ha portat a apreciar i posar en primer pla els nivells més essencials de la Piràmide de Maslow. Començant per la de respirar!
Però no ha de ser del tot negatiu. Al menys per a moltes persones.
Milions de persones ja havien arribat a la conclusió que la vida que portaven no li satisfeia. Tot i això, no trobaven la força, la motivació o la gosadia per concretar decisions i introduir canvis. I ara es troben, encara que contra la seva voluntat, davant l’oportunitat de realitzar aquests canvis.
La proposta per a una Bona Vida Simple sorgeix, sense anar més lluny, per contribuir a la prosperitat de les persones i organitzacions, a través de la incorporació de paradigmes i recursos alternatius, oferint un acompanyament en el camí de transformació i progrés. Recursos i solucions pragmàtiques i realistes, d’acord amb els valors i emocions de cadascú, inspirats en quatre eixos:
Essencialitat com a palanca per a la presa de decisions
Integritat com a estratègia relacional amb el nostre entorn
Generositat com a moneda de canvi
Proactivitat com a motor de canvis
Mirem cap al nostre interior i també al voltant, generem oportunitats per a nosaltres mateixos i per a la resta del nostre entorn. Anem a l’essència de la vida i el negoci, amb integritat, generositat i, sempre, amb proactivitat.
Ens enfoquem en les millores?
