Fa anys vaig decidir que podria viure en una autocaravana i que volia fer-ho. Va ser en un viatge per la Bretanya francesa i ja us vaig advertir d’això en el post “La carretera, la Bretanya i jo”.
Doncs ja he començat el procés i és imparable!
Encara escric aquest post des d’un despatx, però noto que la cadira s’està desplaçant i m’encanta la sensació.
Practico el teletreball des de fa anys i l’he dut a terme des de llocs impensables. Fins ara era un dels cada vegada més freqüents teletreballadors, multiplicats amb la crisi de l’Covid19.
Però per plantejar-me un futur com Nòmada Digital, terme en voga i que resumeix a la perfecció la nova tendència professional, necessitava un “modus vivendi” real i sostenible en el temps.
Passar de la idea al concret no ha estat fàcil però tampoc impossible. Per a algú multirregistre com jo, que manté una relació de matrimoni de conveniència amb la informàtica (solucionem-nos la papereta, no ens compliquem la vida l’un a l’altre i durarem anys) i en evolució constant, calia veure molt fàcil el com orientar-lo i gestionar-lo de forma autònoma, senzilla i duradora.
No us avorriré explicant la d’hores de tutorials, video-testimonis i lectura de blocs que m’he empassat. Interessants però que, si bé reforçaven la meva intenció, no em aclarien el com fer-ho possible en aquesta vida.
I com tantes vegades passa, “Quan l’alumne està a punt, apareix el mestre”. I el mestre va arribar en forma d’anunci a Instagram !: Una setmana dedicada a explicar les opcions, possibilitats i solucions pràctiques per sortir, de ple i amb seguretat, a la meravellosa ruta que m’està convertint en un Nòmada Digital nivell Pro.
He començat el camí de la mà de l’Escola Nòmada Digital (no podia dir d’una altra manera …). Després de tot el llegit, escoltat i vist en els meus sessions interminables de prospecció i contrastat amb el que s’ha llegit, escoltat i vist en aquesta setmana de formació prèvia, em van bastar dotze hores per prendre la decisió.
Cada dia em sento més content i segur amb la decisió: acompanyat per una comunitat de persones que estan o han estat en el mateix punt que jo, tutelat i assessorat per avançar i amb tots els recursos desplegats com si d’un basar personalitzat es tractés, tot a l’abast de la mà!
I aquí estic avui, en la ruta que vaig interrompre a la volta de la Bretanya. Avançant dia a dia i a punt per reprendre-la, a un ritme molt més relaxat i sabent que seran els primers 1.500km de la meva nova vida professional i personal.
Des de fa unes setmanes he encunyat un nou lema que acompanyarà les reflexions i experiències orientades a consolidar el nostre camí cap a una Bona Vida Simple: fem les coses amb Intenció, Passió i Acció.
I en això estem!
Ja saps que els de la Bona Vida Simple creiem fermament en la felicitat compartida, és a dir que no dubtis a compartir amb mi les teves sensacions i inquietuds. Em encantarà compartir amb tu l’après en el tros de camí que porto fet.
Et deixo alguna cosa per obrir-te la ment i portar-te a l’acció Gaudeix-punxant aquí!
