carlessanchez.net carlessanchez.net carlessanchez.net carlessanchez.net
  • QUI SÓC
  • COACHING
  • PROGRAMES
    • PROGRAMA BEWALKING
    • PROGRAMA SMOCKLESS
  • SEMINARIS I CONFERÈNCIES
  • BONA VIDA SIMPLE
  • CONTACTE
  • Català
    • Español
    • Català
carlessanchez.net carlessanchez.net
  • QUI SÓC
  • COACHING
  • PROGRAMES
    • PROGRAMA BEWALKING
    • PROGRAMA SMOCKLESS
  • SEMINARIS I CONFERÈNCIES
  • BONA VIDA SIMPLE
  • CONTACTE
  • Català
    • Español
    • Català
abr. 01

Addicció a l’acció

  • 1 abril, 2020
  • moon
  • No Comments
  • Uncategorized

1 abril, 2020 Carles Sanchez No Comments Business, Health, Lifestyle

 

Començo a escriure aquest post després de quinze dies de confinament amb motiu de la crisi del Coronavirus. I estic convençut que no serà l’últim que escrigui en aquesta situació.

 

És difícil abstreure de la influència que aquesta situació genera en el dia a dia de tota persona, independentment del prop que s’estigui de virus en qüestió.

 

Amb el pas dels dies, s’acumulen missatges i teories sobre el futur de la societat i en com quedarà aquesta una vegada passi o s’estabilitzi l’episodi de l’Covid19.

 

Està per veure quina teoria s’acostarà més a la realitat i en quina mesura.

 

De tots els efectes que hem percebut, vull centrar l’atenció sobre un en particular: l’evidència que patim addicció a l’acció.

 

En les primeres hores del confinament, alguna cosa va inquietar la població, amplificat per xarxes socials i mitjans de comunicació: la por a l’avorriment i l’obsessió per fer profitoses i productives les hores de confinament.

 

Ens va envair una allau d’idees i recursos per facilitar el teletreball, la formació online, l’oci virtual i les relacions socials en suport digital i sense contacte físic.

 

Passats uns dies, no està clar que hàgim aconseguit mantenir les rutines i índexs d’aprofitament que ens fixem a el principi. I no ho veig negatiu.

 

Personal i professionalment, hem provat moltes coses, iniciat algun dels cursos o de les rutines gimnàstiques; potser s’ha concretat alguna cita per a un vídeo-aperitiu o feta realitat una sessió de vídeo-sexe amb la teva parella.

 

I en què està quedant tot això? Possiblement en poc.

 

Amb el pas dels dies hem baixat el ritme. Conscient o inconscientment, estem descobrint les virtuts del “no fer res” o reduir el ritme i quantitat de coses que fem.

 

A part de comprovar el que poden durar 20 Euros al moneder, sortir a comprar o a realitzar una activitat imprescindible s’ha convertit en alguna cosa complex i, paradoxalment, també relaxat.

 

És complex perquè ens obliga a planificar les rutes, les gestions i els temps; per minimitzar les sortides, preparar material de protecció i preveure els diferents escenaris.

 

I relaxat perquè molts terminis de lliurament s’han estirat o desaparegut, els compromisos s’han reduït, els temps de desplaçaments no existeixen i tenim la sensació que tot es pot fer demà o més tard.

 

A més, l’experiència de la compra al super s’ha tornat més còmoda i relaxada: fer cues en solitari i amb separació de dos metres fa difícil les converses banals, facilitant el silenci. A més, les limitacions d’aforament ofereixen més espai i tranquil·litat. Com a repte i divertiment, obrir una bossa de plàstic amb guants i mascareta es converteix en una prova de destresa i paciència, i acaba en unes riures …

 

A poc a poc, es va fent visible una realitat que fins ara no vèiem: tenim la necessitat d’acció, de fer, de no parar. I no sempre respectant uns criteris d’importància i eficàcia.

 

Fer per no estar parat és com parlar per no estar callat. No aporta valor en si mateix.

 

Sovint busquem compensació o gratificació mitjançant accions d’importància secundària. Ens tranquil·litzen l’ego i ens dona una sensació de falsa eficàcia, però són irrellevants per a la nostra prosperitat.

 

Semblar desbordats ens fa semblar actius, devots del “fer”, d’estar a el dia o d’anticipació i previsió.

 

Orientant-a l’essència de la Bona Vida Simple, atreveix-te a destinar una part del teu temps diari a NO FER RES. Absolutament res. Ni meditar.

 

Per a “estar” més i viure millor, de vegades cal fer menys. Només estar, sense més. Alliberats del sentiment o voluntat de control, no fer res pot suposar fer molt.

 

Amb la pràctica, descobriràs que millora la teva creativitat, la teva capacitat per resoldre problemes i la facilitat per prioritzar l’important per davant del que és accessori.

 

Com diuen “Manel” en la seva cançó “Boomerang“, “Tan bo és insistir com saber-se retirar“.

  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Pinterest
  • Google+
  • LinkedIn
  • E-Mail

About The Author

Leave a reply Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

BLOG

BONA VIDA SIMPLE
El camí cap a  una bona vida Simple i plena

Opt In Image
Tota la informació en el tu mail!


Si vols estar al corrent de totes les novetats, actualitzacions del Blog, agenda d'activitats, Informació, consells, eines i molts recursos interessants per tu.

facebook bona vida simple

Buena Vida Simple

Entrades recents

  • Ets prou?
  • Les coses sempre poden empitjorar
  • Generositat
  • Del teletreball al nomadisme
  • Qüestió de qualitat

Comentaris recents

    Categories

    • Business
    • Lifestyle
    • Uncategorized

    CONTACTE
    M +34 678 654 720
    hola@carlessanchez.net
    • HOME
    • QUI SOC
    • COACHING
    • PROGRAMES
    • SEMINARIS I CONFERÈNCIES
    • BUENA VIDA SIMPLE
    • CONTACTE
    facebook linkedin twitter

    Carles Sánchez Coach


    Buena Vida Simple
    ©2016Carles Sanchez I Tots els drets reservats