27 febrer 2020 Carles Sanchez Cap comentari Lifestyle
Vaig concebre aquest post a la tarda el Dia de Sant Valentí. Dia “carrincló” i carregat de tòpics on els hi hagi.
Criticat per comercial, utilitzat com a excusa per crear un revulsiu a parelles en crisi, com a argument per declarar l’amor cap a una altra persona, o per utilitzar la tradició com tireta (quan no encanyat) per a una vida de parella que ja fa temps va caure en la monotonia i el desànim.
Sempre he estat una mica romàntic, Love Story és un dels llibres que recordo amb més afecte de la meva adolescència, així com la pel·lícula posterior, i tots dos van deixar la seva empremta. Encara que mai he celebrat Sant Valentí, essencialment perquè el trobo una celebració artificial i purament comercial, avui em serveix d’inspiració per enfocar en les relacions de parella el concepte d’una Bona Vida Simple.
Hi ha tants tipus de relacions de parella com a persones. I tantes formes de viure aquestes relacions com estils de vida, escala de valors i patrons culturals.
Al meu entendre, és essencial no confondre la relació de parella amb la de bons amics, copropietaris, tutors o socis. Relacions respectables però que res tenen a veure amb l’amor, la passió, el desig i un principi fonamental: el de sentir-se millor en companyia de l’altra persona que sense.
Personalment, crec que una relació de parella ha de sustentar-se en tres pilars essencials: Admiració, comunicació i sexe de qualitat.
Admiració per la qual cosa l’altra persona transmet, desperta o inspira.
Comunicació en confiança, seguretat i d’acord amb els nostres valors, al que ajuda comptar amb un nivell cultural i inquietuds similars.
Sexe de qualitat i satisfactori per a tots dos: Estar d’acord en els mínims, límits, termes i en el nombre de participants (2, 3, més …)
Expressar les nostres emocions, transmetre les nostres idees, concretar els nostres desitjos i temors, és essencial perquè l’altra part de la parella conegui on som i on volem ser.
Un dels principals obstacles que reconeixen moltes parelles és la falta de comunicació, o una mala qualitat d’aquesta en el seu dia a dia. Pressuposar, intuir i endevinar són garantia de malentesos, frustracions i conflictes. No són mitjans segurs per consolidar llaços i consolidar relacions.
Fer-nos millors persones alimenta la nostra autoestima i facilita mantenir l’admiració de la nostra parella cap a nosaltres. Tenir cura i incentivar el creixement individual, amb aprenentatges i experiències que ens facin créixer com a persones, ens aporta alguna cosa més per compartir i amb el que contribuir a millorar el nostre entorn.
També ens ajudarà molt identificar i compartir els nostres sentiments, desitjos i curiositats. Posar nom a les necessitats o desitjos d’expansió i valorar si poden fer-se realitat de comú acord.
Una ment oberta i donar-nos permís per a explorar altres límits, pot fer-nos preservar el capital d’una relació sense renunciar a el creixement personal i de parella.
La manca de reptes o diferències en els processos vitals individuals, poden generar la sensació d’avorriment i esgotament de la relació quan, en realitat, el que li falten són estímuls i complicitats.
En l’aspecte més íntim, obrint la ment i aixecant la vista, veurem que ja està gairebé tot inventat i provat. Explorar el poliamor, el món de les parelles liberals o l’ambient swinger pot donar un marc en el qual donar sortida a les necessitats d’expansió amb què topen moltes parelles. Camins només aptes per a parelles amb un fort lligam emocional, sinceritat i bona autoestima de les dues parts.
Com a éssers vius que som, les nostres relacions evolucionen, decreixen o moren. Poden incentivar o empetitir, en funció de l’atenció, cura i atencions que li dediquem.
I, a l’igual que amb una planta, els principis de cura són senzills però essencials: atenció, reg regular i cura immediat de qualsevol símptoma de debilitat, abans que el problema s’agreugi.
Sigui quin sigui el format i l’estil, fes que sigui divertit, que valgui la pena i, com deia Comú DiCaprio a la nyonya però encantadora pel·lícula de Titanic:
“Fes que cada dia compti!“
