31 agost 2016 Carles Sanchez No Comments Business, Health, Lifestyle, Travel
Has fet vacances?
Jo sí, i han estat de les millors en els últims anys.
Soc dels que pensen que les vacances han de ser llargues; que t’han de permetre desconnectar i canviar rutines fins a arribar a canviar els bioritmes.
El gran Miguel de la Quadra-Salcedo descrivia al turista com “aquell que va a veure coses que ja coneix” i al viatger com “aquella persona que va obert a trobar i viure coses que desconeix“.
Jo em sento més identificat amb la segona descripció i crec que no cal aplicar-la només a grans viatges a zones recòndites. Crec que es pot, i així ho faig jo, aplicar a qualsevol viatge, per proper que sigui. Crec que és una actitud davant la vida i m’agrada gaudir de les sensacions que genera.
Entre altres coses, he passat dos setmanes recorrent la Bretanya Francesa amb Gemma, la meva parella, i amb Suny, una autocaravana acabada d’incorporar a el dia a dia de la nostra família; ja forma part de la ella, com si es tractés d’una mascota i tingués vida i emocions pròpies.
Moltes eren les expectatives creades al voltant de la Bretanya. Totes s’han vist complertes i, millor encara, superades.
Als paisatges preciosos, les construccions monumentals i ben conservades s’ha afegit el millor: paisatges coneguts, però amb una bellesa ampliada per la seva extensió; reforçats pel contrast de múltiples textures, limitant amb un horitzó llunyà i de colors autèntics i nets.
Ha estat una experiència vivencial el presenciar i deixar-se envair per l’efecte de les marees, capaços de transformar diverses vegades un espai, un paisatge i la vida de milers de persones en tan sols unes hores.
Els sons, els silencis, les sensacions de vent i les olors que envaeixen l’ambient, faciliten la comprensió del ritme dels habitants de la regió. Deixar-se portar, gaudir d’aquest ritme i de les sensacions que genera, ha estat un luxe que no hem desaprofitat i de què hem gaudit amb gust.
És cert que hem posat totes les facilitats de la nostra part perquè l’ambient ens envaís i multipliqués els seus efectes: sense rellotge, sense horaris fixos, donant curs als instints (sí, a tots …), limitant-nos a rutines bàsiques d’una logística en ruta similar a les aplicades en un vaixell, oberts a una parada imprevista, a explorar un desviament per sorpresa oa gaudir descobrint una ciutat en bici, en temps rècord i sota la pluja.
No ha estat la primera vegada que he passat unes vacances d’aquest estil, però sí que és la primera vegada que he gaudit de les gràcies del viatger nòmada (o del firaire, segons es miri) amb unes condicions mínimes de confort i autonomia unides en el temps i l’espai.
I m’ha agradat. I molt. I em puc imaginar vivint així. De fet, he decidit que vull viure així.
És l’essència de la Bona Vida Simple: poques propietats, poques obligacions i poques necessitats.
Si a aquestes condicions li sumes la flexibilitat, la curiositat i l’obertura de ment, ja estaràs en el camí i, més aviat que tard, aconseguiràs anar guanyant terra a la mar, tal com han fet durant segles els habitants de la costa Nord de la Bretanya Francesa.
¡Aprenem dels experts!
