30 abril, 2016 Carles Sanchez No Comments Business, Health, Lifestyle
“Siguem realistes, fem l’impossible!”, Deia un conegut lema encunyat en la revolució de Maig de l’any 1968, i any del meu naixement -ordenats per ordre d’importància històrica- 🙂.
A l’acceptar que vivim en un entorn canviant, ens donem permís per canviar d’idea, d’opinió, de treball o de vida, per posar alguns exemples.
Obrim la porta a una vida més plena, més diversa, emocionant i innovadora.
Amb el temps, augmentem els riscos. Ens aboquem a prendre més decisions i, amb això, ens arrisquem més al fet que aquestes no resultin tot el encertades que ens agradaria.
Tot i així, recorda que no hi ha llibertat sense possibilitat d’elecció; la decisió és teva principal eina per exercir el control de la teva vida.
La pressió que sentim a el sentir que hem de decidir, la por a l’error i a acceptar la responsabilitat dels nostres actes, pot fer que ens resistim a el canvi. Que entrem en un procés de valoració d’opcions, avaluació de riscos i possibles beneficis.
Pot ser que “entrem” però que “no sortim” d’aquest procés. Podem acabar a la “paràlisi per anàlisi”.
Per superar aquest tràngol, suggereixo algunes claus que, com en moltes coses de la nostra vida, es desenvolupen amb la pràctica.
Com vas aprendre a caminar, a conduir o a nedar? Doncs caminant, conduint i nedant! De la mateixa manera, a decidir s’aprèn decidint.
És important familiaritzar-se amb el procés de la presa d’una decisió i amb les emocions associades a cada pas d’ell mateix, fins interioritzar. Convertir-lo en un hàbit, en un acte automàtic en la gestió de la nostra vida i de les situacions amb què ens anem trobant.
Cada decisió requerirà posar més èmfasi en un o altre punt que la neurociència s’ha concretat en aquesta cadena de passos:
Presa_de_decisions
- Definir el problema
- Analitzar el problema
- Avaluar les alternatives
- Triar les alternatives
- Aplicar la Decisió
Pots pensar que estàs en “paràlisi per anàlisi” quan, en el millor dels casos, no vas més enllà de el pas “4”.
I no només això, també pot passar que ens perdem en un mar excuses, més relacionades en com ens sentim que en identificar el problema de manera precisa; que ens quedem buscant les justificacions o culpables que ens han portat a la situació en lloc d’analitzar el problema; que en lloc de valorar alternatives reals ens limitem a contemplar només les que ens agradarien o les que considerem “justes” segons les nostres creences o les nostres expectatives.
Per si això fos poca dificultat, és probable que mai tinguem la certesa d’haver encertat en la decisió o que aquesta no sigui ben rebuda per totes les parts afectades per la nostra elecció.
Llavors com podem avançar amb seguretat? Doncs decidint amb coherència.
I potser et preguntes ¿coherent amb què o amb qui?
Doncs, principalment, amb la teva escala de valors, amb les teves creences i amb els teus ideals.
Prendre decisions i, en conseqüència, portar una vida coherent amb els nostres valors, els nostres ideals i el nostre criteri de justícia i honestedat, ens dóna seguretat i aporta valor a la decisió.
Si cal, ser coherents ens ajuda a argumentar-la, a afrontar i comportar les conseqüències de la decisió quan dubtem o si considerem, passat el temps, que no ha estat la més encertada.
I el més important, encertades o no, la presa de decisions ens dona experiència, ens reforça i ens dona seguretat per prendre noves decisions.
Així que, ja saps … Decideix!
