19 febrer 2016 Carles Sanchez No Comments Business, Health, Lifestyle
Potser ja sàpigues que soc “malabarista professional“. A més de com a coach i de productor d’esdeveniments, exerceixo de formador i tinc la gran sort d’aprendre cada dia a la banda dels meus alumnes, als que intento despertar curiositat i ganes de conèixer i millorar el món de què formen part.
Es parla molt sobre desenvolupar el talent, gestionar el coneixement i adquirir i millorar habilitats que dotin, als actuals i futurs professionals, de recursos que vagin més enllà dels coneixements adquirits estudiant una o altra carrera.
Quines habilitats consideres bàsiques per a un bon acompliment professional? Disposes d’elles? Són específiques de la teva professió o les consideres comuns a qualsevol treball?
Molt probablement són comuns a qualsevol enfocament professional i, em jugo el que sigui, ho són per a qualsevol aspecte de la teva vida.
Després d’un munt de cursos de tècniques de venda, de relacions públiques, resolució de conflictes, dinàmiques d’equips i un llarg etcètera, puc assegurar que no hi ha res t’obri més portes -i te les mantingui obertes- que un “bon” hola , 1 gràcies, una si us plau, un somriure franc i una atenció sincera.
Tot i semblant una obvietat, podem observar que la manca general d’aquestes habilitats bàsiques en el nostre entorn ens posiciona, pel simple fet de fer-ho nosaltres, com a “persones grates” per a totes aquelles persones amb les que interactuem al llarg del dia a dia i de tota la nostra vida en general.
Potser llegeixes això i et ve al cap aquella persona que és més sosa que la farina, o aquella altra a la qual mai has vist somriure, o la que es creua amb tu cada tarda i no saluda mai.
Perfecte! La vida te les ha posat aquí per reptar-te!
Planteja-t’ho com un repte personal i com una oportunitat per desenvolupar i entrenar determinades habilitats en tu.
Has d’aconseguir que et saludin cada dia. És possible i jo ho he aconseguit.
T’explico: quan el meu fill menor va començar P3, jo coincidia cada dia amb la mare d’un altre nen a la porta de l’escola. Ella mai saludava si jo no ho feia abans, i sempre imperceptiblement.
Em vaig proposar que ella acabaria saludant abans que jo, més tard o més d’hora. Em va portar tres cursos (TRES!) Però ho vaig aconseguir, i fins i tot amb un somriure “de regal”.
Crec que a les persones no ens volen perquè necessitem que ens vulguin; ens volen perquè ens ho vam guanyar. Per com fem millor la vida del nostre entorn, per les coses bones que transmetem i pel que oferim generosa i desinteressadament.
Encara que també crec que hi ha persones a les que hem de voler quan menys s’ho mereixen per que és quan més ho necessiten.
En qualsevol cas, prefereixo pecar per excés que per defecte en l’afany de ser agradable, proper i generós amb el meu entorn.
D’acord amb la meva idea d’una Bona Vida Simple, estic convençut que aquesta actitud és bona per a propiciar la prosperitat en la nostra vida. Entenent la prosperitat com aconseguir viure d’acord a un equilibri entre les nostres necessitats i els nostres desitjos, tant en el pla físic, mental, afectiu i econòmic.
Però de la prosperitat parlarem en el proper post. De moment, anem a practicar valors …
