5 febrer 2016 Carles Sanchez No Comments Business, Health, Lifestyle
La vida és canvi i el canvi és vida.
Dit així no sona de el tot malament, oi?
Vagi per davant que a mi no m’agraden les sorpreses.
De fet, quan començo una relació sentimental deixo clar que, encara que la meva vida està marcada per múltiples canvis en tots els aspectes vitals, i que sempre he conviscut amb la incertesa pel que fa a l’àmbit professional i l’econòmic, no soc amic de les de les sorpreses en general.
M’agrada poder decidir en cada moment el que em ve de gust, el que no i amb qui compartir-lo, en funció del meu estat d’ànim o dels meus interessos. I això comporta, sovint, que no m’agradi que una altra persona decideixi sense comptar amb la meva opinió encara que sigui amb la millor de les intencions.
Diga’m insípid si vols …
A la majoria de nosaltres ens han educat en la creença preveure les coses i treballar dur en el present ens garantirà el futur. El nostre entorn està ple de persones que han dedicat temps, energia i diners a assentar unes bones bases; no arriscant massa, estalviant per al matí, formant-se i sacrificant anys sencers de vida per a un demà millor.
Segons la creença tradicional això hauria de facilitar-nos una vida estable, sense massa sorpreses desagradables i, sobretot, feliç. Per comprovar-cada vegada més i amb sorpresa o no- que les coses no sempre són com les planegem i que la vida està plena de variables.
Hi ha un vídeo que es va fer viral a internet i que és un dels meus “vídeos de capçalera”. Es tracta d’una famosa columna de Maria Schmidt, publicada l’1 de juny de 1997 al Chicago Tribune i convertida en videoclip pel director de cinema Bazz Luhrmann. El seu títol va ser “Advice, like youth, probably just Wasted on the young” però es va popularitzar com “Wear Sunscreen“, ( “Usa protector solar”). S’hi donaven consells sobre com aprofitar la vida i la joventut. Hi ha una frase que m’agrada especialment i a la qual recorro sempre que he passat per alguna situació complicada:
“Els problemes realment importants en la vida són aquells que mai van passar per la teva preocupada ment, d’aquests que et sorprenen a les quatre de la tarda d’un dimarts qualsevol.”
I d’això va la cosa … Vivim la vida com si tinguéssim una altra, entretinguts en coses d’una importància relativa, que ens despisten del que enyorem quan no el tenim.
El gran José Luís Sampedro va deixar dit que “Al contrari del que es diu, el temps no és or. El temps és vida. Si fos or es podria comprar. “
En decidir a quin parem atenció estem decidint a quina oferirem el nostre temps i, en conseqüència, a quina part de la nostra vida.
Decidir a què prestes atenció és dir-li a la vida el que vols que formi part. A què oa qui aquestes fixant avui?
