19 novembre 2015 Carles Sanchez No Comments Health, Lifestyle, Travel
Una de les meves millors experiències vitals em va passar amb 16 anys.
Amb uns amics, la nit de Reis la passàvem vestits de Reis Mags i patges repartint joguines per domicilis; ens contractaven a canvi d’un petit import que destinàvem a una associació cultural.
En una casa, un nen de sis anys va rebre un munt espectacular de regals; assegut en els meus genolls, i la pregunta de si estava content, em va contestar que li encantaria que el seu pare passés més temps jugant amb ell.
Tots els presents a la sala ens vam quedar de pedra quan vam veure com mirava al seu pare i la reacció emocionada i avergonyida d’aquest.
És un record, una emoció i una lliçó que encara m’acompanya.
Un indicador infal·lible que ens avisa que no estem gaudint d’una Bona Vida Simple és la diferència entre allò que necessitem i el que desitgem.
Quanta energia i temps de la teva vida has destinat a perseguir alguna cosa que volies però que, realment, no necessitaves?
Has vist i sentit la tira de testimonis de persones que, arran d’un problema de salut, un revés en la seva situació econòmica o d’una altra situació adversa, han començat a posar en valor aspectes de la seva vida que donaven per fets; o a recuperar altres dels que havien passat durant anys.
La presa de consciència de la nostra situació present, i com vols que sigui la teva vida en el futur, és imprescindible per a activar qualsevol canvi. Si et fas aquesta pregunta pot ser que et responguis un d’aquests dos tipus clàssics de resposta:
La híper-precisa i descriptiva, centrada en aspectes funcionals, logístics, estètics i materials.
O la híper-abstracta o indefinida, basada en suposicions, desitjos filosòfics que sovint responen a un bla-bla-bla de patrons tòpics idealitzats però poc interioritzats.
Les dues poden ser bones per a iniciar un exercici d’aprofundiment però, indiferentment de quin sigui el tipus de resposta, i al centrats en el que ens ocupa avui, et suggereixo tres exercicis:
Primer descriu amb detall com imagines la teva vida segons l’estàs vivint ara. De manera sincera, realista i coherent amb el que has fet fins avui.
Segon, fes una llista amb allò que seguiria sent important per a tu si demà et diagnostiquessin una malaltia greu que limités la teva capacitat laboral i logística. Fes-ho de manera sincera i precisa.
I finalment, escriu una carta a la teva filla, a la teva nebot o a qualsevol persona jove que apreciïs; descrivint la teva vida, el que has aconseguit i el que has deixat per fer i que consideres important.
Probablement, abans de signar la carta ja hauràs identificat que és realment important per a tu ara, si el necessari o el desitjat.
I com saps què és l’important per a tu? Observant a què li dediques més temps i atenció.
O el que és el mateix, si estàs destinant la teva energia, saviesa, temps i recursos materials al veritablement important per a tu.
Sense castigar, pensa que “L’important és dir-ho, l’important és parlar-lo. Pren el que vas aprendre i deixa-ho créixer”, o així ho suggereix “Wahala “en el seu tema “L’important“.
